13 de gener 2010

TENDINITIS AQUILEA - LA HISTORIA CONTINUA

TENDINITIS AQUILEA - LA HISTORIA CONTINUA


Com ja sabeu des de mitjans d'agost que estic lesionat sense poder correr, ni fer muntanya, ni esquiar, etc...

Després de 24 sessions de rehabilitació on creia que posaria punt i final a la tendinitis, ja vaig veure que la cosa no estava al 100%.

Dijous 7 de gener, vaig anar al trauma i em va comentar que si no em notava recuperat amb tantes sessions, calia operar (les 2 cames).

Això comporta 3 mesos de recuperació per cama. L'operació consisteix en obrir i pentinar el tendó d'Aquiles, separant les fibres i netejant la bruticia o toxines acumulades, i infiltrar sang propia i cel.lules mare, per intentar regenerar el tendó i oxigenar-lo. Es veu que es forma una pelicula o gelatina, que és la que actua. En acabar cal enguixar o immobilitzar durant 3 setmanes i després fer la recuperació pertinent, i sense tenir garanties de quedar al 100%.

Ja us podeu imaginar, el que em va venir al cap...! De moment he deixat de banda l'operació.

He parlat amb la meva fisio-osteópata, i m'ha confirmat que tinc un problema biomecànic. En definitiva, la lesió ve originada per dos motius: El desgat físic dels entrenaments i competicions dels últims anys, i en concret de l'any passat, combinat amb una "mala alimentació", pel tren de vida que li demano al meu cos o sigui que m'han posat una dieta estricta (Res de proteina, ni carn, ni peix, ni ous, ni embotits; Res de làctics, ni llet, ni formatges, ni iogurts). Per tant faré vida vegetariana (bàsicament arrós, verdura, cigrons, llenties i pasta que no porti blat...).

Em comenta que tinc els filtres bruts, i que als 40 anys no és tant fàcil recuperar-se. O sigui que em tocarà seguint fent bondat, però ara pitjor...

Hem decidit que comenci a correr suau durant màxim 35' alternant amb la bicicleta i tot aixó combinant amb sessions de cyriax especifiques per intentar pentinar el tendó, separant fibres "a lo viu".

Metode Cyriax

No us atabalo més, ja us explicaré!

Fins ara,


Lluís Planagumà i Grífol.
Publica un comentari a l'entrada