19 de juliol 2007

BARCELONA - DONOSTI '07 EN BTT

BARCELONA-DONOSTI ’07 EN BTT

1ª ETAPA BARCELONA-CALAF (102KM) - 2 DE JUNY





Sortida a les 8h35’dels 11 components que formem aquest any la nostra particular travessa anual. Travessem el Parc de Cervantes i agafem la carretera passant per Esplugues de Llobregat. Un cop hem creuat Sant Joan d’Espí ens incorporem a la pista plana que hi ha al costat del riu Llobregat fins a l’alçada d’El Papiol. 1er tram de pujada a la Serra de les Forques just abans d’arribar a Martorell i passar per davant del famós Pont del Diable (Km 25). Des d’aquí per carretera fins a Olesa de Montserrat (Km 34) i Esparraguera (Km 40). Abans, el primer esmorzar a la Bar la Chopera (Km 30) que sort que vem menjar quelcom sinò…. haguessim patit molt més després de les sorpreses que ens esperaven abans de dinar!! Sortint d’Esparraguera agafem camí forestal entre ametllers i oliveres amb la presencia majestuosa de la muntanya de Montserrat com a testimoni del nostre pas i on es comença a notar l’ascensió progressiva que ens portarà a Collbató (Km 45). Al Km 48 passem per la Vinya Nova i després fem cap a Can Jorba, punt de sortida per excursions matinals al Parc Natural de la muntanya de Montserrat.
A partir d’aquí a l’alçada d’El Bruc s’inicia un tram duríssim per pista plena de códols que fa impracticable mantenir-se dempeu la bicicleta. Cal posar peu a terra per pujar fins el Coll de Can Massana (Km 55). La sensació de xafogor potser és la pitjor de tota la travessa. És el primer dia i aquestes calorades provoquen l’esgotament líquid dels nostres bidons… El dinar i les birres isotóniques a Sant Pau de la Guardia són aprop, però les presses no són mai aconsellables i tot i portar 5 gps el teóric tram de baixada de 2 km per carretera direcció Manresa es va convertir en un descens de 6 km en el pitjor dels casos. Trucades de telefon, ja que es van formar tres grups, van confirmar el pitjor dels pronóstics pels més agosserats. Calia remuntar 4 km i 200 metres de desnivell. Aquest percanç va trencar mentalment a la gran majoria sota un sol implacable.
Arribada a Sant Pau de la Guardia (Km 67) a les 15h15’ que va servir per recuperar forces amb un menu de qualitat i oblidar el desgast sofert previament.
A les 16h45’ reprenem el camí passant prop de Maians (Km 73). Després petit corriol i tram dur de pujada per asfalt direcció Castellfollit del Boix. Tot seguit pista ample a través d’un paisatge dominat per camps de blat per enfilar-nos dalt de la Serra de Rubió 786 metres s.n.m on travessem un parc eólic. Un cop a dalt iniciem descens seguint el Torrent de Maçana fins Sant Martí de Maçana (Km 87), per uns indrets feréstecs i poc habitats de l’Alt Anoia, que donen sensació de soledat. Després cal remuntar uns 150 m de desnivell pel Torrent de Can Mates, tram asfixiant a aquestes alçades de l’etapa que provoca els primers crits de quan falta!!! Arribem a Prats de Rei (Km 94). Sortim pel cementiri cap a Calaf per carretera local amb un tram d’un 16% de desnivell per acabar de rematar el personal. Arribada a Calaf (Km 102) a les 20h. Ens allotjem a Cal Macarrò, hotel 2 estrelles, totalment nou i molt agradable. Pub musical a sota del mateix. Sopem a la plaça de poble amb la companyia d’en Xavi Hernanz que ens ha acompanyat durant l’etapa inicial.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51822

2 ª ETAPA CALAF-ALFARRÀS (107 Km) - 3 DE JUNY





A partir d’avui, la diana serà durant la resta de la travessa a les 7h, l’esmorzar sobre les 7h30, a les 8h “cura intesiva” a les bicicletes i la hora prevista de sortida a les 8h30.
Aquest matí fa fresca. Es comença a notar la continentalitat d’aquestes terres. Esmorzar ràpid, a base de café i una pasta, al bar davant de l’hotel. Esgotem les existencies…
Sortim de Calaf a 670 metres s.n.m. a les 8h35’ per carretera fins a Sant Martí de Sesgueioles (Km 4) per tal d’empalmar el track del dia anterior, ja que Calaf disposa de millor oferta i qualitat d’allotjament que Prats de Rei. Seguim per asfalt fins a Pujalt (Km 11), que tal com indica el seu nom es troba dalt d’un turó, motiu pel qual hi ha instal.lat un dels radars del Servei Meteorológic de Catalunya. Ara, per pista ampla i bona, anem fins a Ferran (Km 17). El paisatge, és el típic segarrenc, amb grans extensions de camps de cereals tacats per vermelles roselles o “pipiripips”, olor a purins i algún mas abandonat. Es tracta d’un terreny amb petits altiplans on es van acumulant metres de desnivell, tot i que el perfil altimétric de l’etapa, excepte el primers 10 kilómetres, és clarament de baixada. Anem per carretera fins a Sant Ramon i d’aquí per camins fins a Comabella (Km 23) passant després per El Far i Sant Guim de la Plana i finalment Guissona (Km 33), on parem per fer un esmorzar-dinar i atipar-nos a l’Area de Guissona per només 4 euros. La veritat és que no vem menjar res de carn a la brasa perque implicava iniciar una batalla campal, per conseguir una graella, amb els “domingueros” de torn que van a passar el dia. Nosaltres ja teniem la nostra guerra amb la bicicleta i la resta del grup, per optar a la victoria d’etapa. Això sí, el gaspatxo va correr a dojo… A la 12h30’ reprenem la ruta després d’haver canviat una punxada. En Joan Palou ha trucat al restaurant de Balaguer ja que la previsió horaria serà cap a les 16h. La mitjana kilométrica per hora augmenta fruit de la bondat dels camins i la pressió horaria, fins que el track ens fa una mala passada. Cal travessar un camp de blat a punt per segar. Intentem rodejar-lo buscant camins radials, però tots desemboquen al mateix camp. Decidim tirar pel dret i seguir fil per randa el track. El pagés encara deu estar maleint-nos. Sort que el tram és curt, uns 300 metres de distancia, però la picor a les cames ens durarà part del dia. Tot i els entrebancs que ens depara la natura arribem a Agramunt (Km 58) a les 14h on aprofitem per refrescar-nos i omplir bidons.
Just sortint del poble seguim el Canal d’Urgell durant uns 10 km, fins quasi Bellmunt d’Urgell (Km 71) pel tram conegut com “Lo camí de Castellserà”, que servirà per combatre la calor i que ens donarà una sensació de frescor molt agradable. En poca estona som a Balaguer (Km 75) on parem a dinar al Restaurant Cal Morell - 1 estrella Michelin, que ens prepara un menu especial gràcies al bon fer d’en Palou que avui celebra el seu 60è aniversari.
En Pau Ratés que ens ha acompanyat durant els 2 primers dies, abandona abans d’hora, ja que decideix quedar-se a Balaguer i no venir fins Alfarràs. Això ja no és el que era… Va preferir fer una becaina mentre esperava que l’anessin a recollir per tornar cap a casa.
A les 17h30’ sota un sol de justicia enfilem per sota la muralla de la ciutat, una rampa infernal que ens farà païr de cop l’excel.lent àpat que acabem de degustar. Una hora més tard passem per Castelló de Farfanya (Km 90). Ens trobem dins la plana de Lleida, però tot i així a mà dreta comptem en paralel amb la Serra Llarga que s’extén fins Alfarràs. Un cop hem creuat Algerri (Km 96) s’inicien un seguit d’estrebades que fan que el grup es trenqui en 2. S’està preparant l’atac final i la velocitat puja en pla fins a mitges de 35-40 km/h El grup davanter està format per en Jacinto, Chapa, Santos, Dionís i Lluís. Després de seguir pel costat el riu Noguera Ribagorçana, un darrer repetjó fa despenjar 2 dels components. Abans d’entrar a Alfarràs (Km 105), el darrer esprint, que marca l’ordre d’arribada (Lluís, Jacinto i Santos). El fort ritme imposat en el darrer tram, ha millorat el temps previst a meta (19h30’). Avui estem allotjats a l’Hostal La Florida, establiment molt senzill que ens porta més d’un mal de cap pel que fa al parking de bicicletes. Es tracta d’un garatge tancat però a l’aire lliure que provoca més d’un dubte en quant a la seguretat de les mateixes. Es nota que hi ha massa diners invertits en ferralla, que si no s’està entrenat, tampoc et solucionen res, per molt calés que valguin… Sopem al mateix hostal.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51823


3ª ETAPA ALFARRÀS-ANGUÉS (98KM) - 4 DE JUNY





A les 8h fem un café amb llet i una pasta i revisem les “machines”. Sortida a les 8h30’. Només començar rampa molt forta de pujada que ens desperta de cop per la resta del dia. En 1 km pugem uns 100 metres de desnivell el que equival a un 10% de mitjana. Un cop a dalt entrem a la Comunitat d’Aragó i a la provincia d’Osca. Aquesta terrassa natural ens permet contemplar una extensa àrea de cultius de regadiu, plena d’arbres fruiters. Passem per davant de l’Ermita de Miravete (Km 9). Davant seu hi ha un estany on desvien aigua pel reg. Som a la franja i aviat arribem a Tamarite de Litera (Km 15) on parem per esmorzar com cal. Entrepà de truita de patates amb pa amb tomàquet.
Al cap de 45’ fem via cap San Esteban de Litera (Km 25) per pista serpentejant i amb un paisatge un pel més muntanyós i amb més vegetació. Travessem per sota el Canal d’Aragó. Passem per un tram de riera seca díficil de sortejar a sobre la btt. El sauló s’enganxa a la roda i s’avança lentament. Sort que es tracta d’un troç curt.
Durant una estona seguim per pista paralels al Canal d’Arago. En un punt proper salvem un tram d’obres que ens ha fet deixar momentaniament el track. Al Km 37 en Lluís punxa la roda de darrera. Tota una experiencia, treure i posar el neumàtic amb el nou portapaquets que reposa en gran part sobre l’eix de la roda. El problema es resol després d’inflar la roda 3 vegades…
A Monzón (Km 40) anem a un supermercat de pas a comprar 13 litres d’aigua per carregar els bidons. El castell domina la vista sobre el poble i és visible des de lluny. Sortim d’aquí per carretera i creuem el pont del riu Cinca. De seguida entrem en una zona boscosa on es perd el rastre del camí. El track indica un camp a través i no hi ha més alternativa en quant a la direcció. En Riera i el seu team ens han fet passar per un corriol penjat sobre el riu Cinca amb panoràmiques de Monzón al fons.
A les 14h arribem a Castejón del Puente (Km 47). A partir d’aquí la gana ja fa acte de presencia. Som rodejats per vinyes de denominació d’origen Somontano. Els pocs km que resten fins a Barbastro es fan pesats ja que el terreny es força trencacames amb continues pujades i baixades. Des de lluny s’aprecia un turó punxegut: Es tracta de El Pueyo. Després de creuar la carretera que va cap a Ainsa i el Pirineu, entrem a Barbastro (Km 59). El restaurant es troba a l’altre punta d’on venim. Són les 15h.
Per dinar coincidim amb la Gemma i la Beth parella d’en Lluís que tornen del cap de setmana de la segona Pasqua cap a Barcelona. El menú ha estat casolà i de molt bona qualitat. A les 16h30’ reprenem la marxa. Els primers instants són una mica caótics, ja que hi ha gran confluencia de pistes que marxen en paralel a la nostra ruta i que ens fan recular en més d’un cop al no escollir el camí correcte. L’itinerari ara transcorre durant més 25 km per espais totalment deshabitats. Ens trobem en un terreny on hi ha cultiu de blat i cereals en general. En Santos punxa i en Dionís l’ajuda. La resta, uns metres més endavant ens dividim en 2 grups. Algú aprofita per fer una becaina.
Al cap de poc temps ens retrobem de nou. Sobre el Km 74 tornem a fer “un recte” pel mig d’un camp de blat arrossegant la bicicleta a peu o al coll per remuntar uns marges.
Un cop a Abiego (Km 85), força tard per cert, aprofitem per prendre un refresc.
Després d’una petita discussió, decidim fer els darrers kilometres per carretera fins a Angués, cosa que no agrada gaire a segons qui. Passem per sobre el pont del riu Alcanadre, mentre el track creua el riu, però el cabdal abundant fa desaconsellable l’aventura fluvial. Durant part de la tarda s’han apreciat tormentes d’estiu a la llunyania. Ara cada cop és més aprop la tempesta. Finalment arribem a Angués (Km95) a les 21h.
En 3 dies hem fet més de 300 Km, i les cames ja estàn un pel resentides.
Sessió d’estiraments, mentre fem torns per la preciada dutxa. Estem allotjats a Casa Marzo, una casa de turisme rural molt ben arreglada, però només disposa de 2 banys.
La tempesta descarrega amb força durant més d’una hora “1er match ball salvat”.
El sopar és un pica pica a base de productes de la terra que la Sra. de la casa ens ha preparat molt amablement, juntament amb macarrons i carn.Cap a mitjanit ens retirem a descansar.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51824

4ª ETAPA ANGUÉS – LA PEÑA (85KM) - 5 DE JUNY





Com cada dia a les 7h30’ sona el despertador. Els primers instants són un pas a pas constant però sense presses per disfressar-nos de ciclista i embotir l’equipatge dins les alforges. Sort que la mestressa de la casa ens ha deixat la rentadora i la secadora i disposem de muda neta i seca. A les 8h esmorzem a base de dolç i salat.
Algú ha punxat i aprofitem la benzinera del poble per inflar les rodes baixes. Sortim més tard del compte sobre les 9h15’. Enfilem per asfalt fins a Velilla (Km 6) i seguim fins a Siétamo (Km 12). A partir d’aquí circulem per pista ampla i quasi sense desnivell fins un petit balcó on divisem als peus Tierz (Km 22) i Osca al fons. A la nostra dreta s’aprecien el primers contraforts del Prepirineu. El temps és variable amb força núvols a la banda de muntanya. El camí està força ple de tolls de la pluja de la nit passada.
A les 12h entrem a la ciutat d’Osca (Km 27) on aprofitem per abastir-nos de cameres de bicicleta i begudes. Sortint d’Osca, seguim a estones part del camí de Sant Jaume, passant pels pobles de Chimillas (Km 33) i Banastàs on patim una nova punxada.
Durant força estona hem atravessat una zona de bosc ple d’alzines i que més tard s’ha convertit en un corriol ple de branques podades on ha calgut fer alguna filigrana per superarles. El terreny força planer durant aquesta primera meitat del dia ens ha permés fer una velocitat mitjana més alta. Passem per El Castillo (Km 42).
Des de lluny intuim el poble per dinar, es troba dalt d’un turó i s’incrementen les pulsacions per minut del grup per fer l’esprint especial. A les 14h15’ arribem a Bolea (Km 48) a 668 m s.n.m on parem a dinar un menú a Casa Rufino. El cel està força carregat i sembla que avui no ens salvarem d’una remullada.
A les 16h reemprenem la ruta, sota un cel amenaçador que fa que hi hagi dubtes al grup. La tempesta amb aparell electric està descarregant amb força davant nostre, just en la direcció cap a on hem d’anar. Després de preparar xubasquero i adequar les alforges amb fundes impermeables, ens mentalitzem per lo pitjor. Anirem pas a pas, i ara després de diferents estira i arronsa fem cap a Aniés (Km 54). La pista és bastant dolenta amb molts códols, herba humida i en constant pujada. En algúns trams es perd el camí.
Travessem diversos torrents que baixen amb força i que porten aigua de la tormenta que ha caigut mentre dinàvem. El fang comença a fer estralls!!. 2ª punxada d’en Lluís al creuar una riera. Estem en el moment crític del dia, ja que cal parar per netejar la bicicleta, després de fer un camp a través per un camp llaurat pel empalmar el track.
Es tracta d’un veritable via crucis. Sort que la pluja ha parat i sembla que la tempesta s’està esvaint.
Sortim a una carretera local des d’on divisem el poble de Loarre abaix (Km 59).
En Joan Palou proposa una ruta alternativa, que permet no perdre quasi desnivell, i que conecta més endavant amb la ruta que cal seguir. En Miquel, en Pere, en Salva i en Bernat, més avançats, ja són a Loarre, segueixen el track original, ja que no volen recular. La resta pugem per asfalt direcció cap a Castell de Loarre, famós entre altres coses perque es va filmar la película “El Reino de los cielos”. Abans d’arribar-hi prenem pista que va seguint el contorn de la muntanya i que recorda la carretera de les aigues de Collserola. Circulem per un camí molt panoràmic que es manté entre els 950 i 1.050 metres s.n.m., envoltat de pins i coníferes. El paisatge ha canviat radicalment en poc temps i ens trobem amb una vegetació més espessa. A l’alçada del Castell de Marcuello (Km 69) ens retrobem amb la resta de companys. La bronca del nostre capità, per la fuga, encara resona pels voltants dels Mallos de Riglos… L’entorn sembla tret d’una estampa de les Highlands d’Escocia amb les restes d’una fortificació que recorda els paratges del film “Los Inmortales”.
L’esforç de la pujada es veu compensat per la bellesa de l’escenari Prepirinenc.
A partir del Km 73 iniciem un fort descens per pista que ens portarà a la impressionant Foz de Escalete, porta natural del Pantà de La Peña. Són més de 9 kilometres, amb trams perillosos per la presencia de gran quantitat de códols, que fan les delicies dels “descenders” més agosserats. Els voltors de mida gegant, treuen el cap per dalt de tot dels penyasegats. Les vistes del riu Gàllego que flueixen amb molta parsimonia fins al panta dónen pau i tranquilitat a l’espectador i més sabent que només ens resta seguir un tram paralel a una via de tren abandonada per concluir l’etapa d’avui. Finalment 85 Km al sac!!Ens allotjem a Casa Galán, on aprofitem per netejar les bicis a cop de manguera i esperar el torn per dutxar-se.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51855


5ª ETAPA LA PEÑA – YESA (80KM) - 6 DE JUNY




Ens despertem enmig d’un ambient boirós, típic d’aquestes contrades. Esmorzem i ens despedim de la gent de l’hostal. Abans recollim l’entrepà o picnic que farem a migdia, ja que avui travessarem un dels paratges més solitaris i salvatges de l’excursió, la Sierra de la Peña. A les 8h30’ sortim puntuals de l’embassament de La Peña (550 metres s.n.m.), a la nostra cita diaria. En Miquel, no ha passat massa bona nit i surt tapat amb una samarreta térmica. Marxem per carretera fins el trencall a Salinas de Jaca (Km 5) i Villalangua (Km 8), on hi ha una casa de turisme rural, segurament més agradable que la casa de colonies on hem passat la nit.
L’etapa d’avui transcorre íntegrament pel Prepirineu. Des de l’inici estem remuntant el curs del riu Asabón. A Villalangua, podem observar vistes esplèndides de la Sierra de Santa Isabel. A partir d’aquí, conviurem amb les aigues clares i fresques del riu Asabón durant més de 3 km, creuant-lo 14 vegades amb aigua fins els genoll en més d’una ocasió i que cadascú ha sortejat com ha pogut. Alguns descalços posant en perill els turmells en una relliscada inesperada, altres han preferit mullar-se des del primer moment i disfrutar del “riverbike”. A les 11h passem per la masia de Nueveciercos (Km 15), on pasturen les vaques en plena calma sobre un mantell verd tenyit a estones de groc. Ara hem deixat la llera del riu i transitem per pista ampla i en bon estat, sempre en pujada constant, excepte l´últim tram que és més dret i dur situat a 1.055 metres s.n.m. (Km 28).Des d’aquí les vistes són magnífiques i es pot apreciar la neu que encara resta al Pirineu. Ens trobem a la comarca de les Altas Cinco Villas.
Alguns comencen a tenir ganes de menjar, però els núvols amenaçadors fan que proseguim la marxa fins a cotes més baixes. Així doncs emprenem un descens de 300 metres de desnivell amb trams força técnics de 9 km que ens serviran per relaxar-nos en part. Un cop a Bagués (Km 37) inexplicablement passem de llarg, fent un picnic en un petit prat, deixant perdre l’oportunitat de refrescar-nos amb una birra. Parada de 30’ per fer el bocata, becaina esprint i “a jugar”. Son les 14h i el sol pica de valent.
Cal remuntar 150 metres en poca estona fins el Km 41 a 909 metres s.n.m. 2on port del dia. A partir d’aquest punt tenim una baixada llarga, primer per pista poc transitada i mig perduda i després en millor estat fins a Mianos (Km 46), bonic poble on fem una parada per refrescar-nos en una font i on no hi ha cap bar obert. Ens trobem just a l’altre punta de la presa del Panta de Yesa i del final de la jornada. En Lluís, fa de les seves “cabrioles”, posant en risc la seva integritat física segons el capità Miquel…
La sortida del poble es una mica caótica, ja que per motius d’obres no empalmem correctament amb el track fins abans arribar a l’alçada d’Artieda (Km 51).
Ara circulem per carretera local molt poc transitada pel cantó esquerre del pantà. El ritme va augmentant i el grup es fragmenta. En Chapa, Santos, Dionís, Jacinto i en Lluís en el primer. En Salva, en Pere, en Joan, en Miquel, en Bernat i en Sergi en el segon.
Els primers, tot i que encara resten més de 25 kilometres pel final ja esmolen els ganivets per “la batalla campal”. A Ruesta (Km 60) en Lluís para a fer un parell de fotos al poble en runes, que fou abandonat a causa de l’expropiació de les terres de conreu dels seus habitants quan es va manar construir l’embassament. Els 4 primers segueixen amb el seu objectiu… La sorpresa del dia, es trobar un alberg de peregrins en aquest indret, i degustar una clara fresca. Una trucada per móbil d’en Pere ens comunica que en Sergi ha punxat la coberta. Sort que en Bernat en porta una de recanvi…
Una vegada a Ruesta també els espera l’apreciat líquid. A les 17h 20’ proseguim la ruta. Quan portem 4 km fets, en Salva s’adona que ha oblidat el camelback a Ruesta. Surt esperitat i en Lluís l’acompanya. Com que hi ha gps a dojo, el grup continua la seva marxa fins a Yesa. Quasi 1 hora més tard, en Salva i en Lluís retornen al punt on s’han separat del 2on grup. Des de lluny es pot veure la polseguera que aixequen els diferents trailers i camions que transporten terra que extreuen les excavadores.
Suposem que estàn obrint una carretera i una zona de complexes turítics, ja que l’impacte visual i ambiental és brutal.
L’arribada a Yesa s’ha produit de forma esglaonada i en 3 grups. Els últims ho han fet a les 19h20’ amb pluja fina, després de 80 Km. Estem a llotjats en un hotel 4* anomenat Señorio de Monjardín als afores del poble. Avui dormirem a la Comunitat Foral de Navarra.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51856


6ª ETAPA YESA – LEKUNBERRI (95KM) - 7 DE JUNY





Després de dormir en un llit com Deu mana, fem esmorzar tipus continental i torrades amb melmelada. Ens trobem enfront de la Serra de Leyre. Avui és un dia clau, ja que es tracta de la darrera etapa de dificultat abans d’arribar a Donosti.
Sortim a les 8h40’ direcció Liédena per asfalt. El gps si no conté cartografia, dona errors de precisió quan ens trobem davant de dues vies paraleles. Ës el cas d’avui; Resulta que la carretera puja constant per superar un petit port, i que l’antiga nacional ho fa d’una manera més forta. Hi ha hagut divisió d’opinions i s’han format 2 grups. Uns han fet més desnivell i esforç que els altres, per acabar en el mateix punt. Són coses de la tecnologia… A Lièdena (Km 7) ens agrupem, i per pista seguim el curs del riu Irati. Creuem un tunel per entrar dins la “Foz de Lumbier”, espectacular canó natural, niu d’aus rapinyaires, on parem per gaudir de l’entorn i les seves parets. A poca distancia ens trobem amb el poble de Lumbier (Km 13).
Sense entrar al poble, per pista ens dirigim per una interminable recta cap a Nardués (Km 17), a través de camps i prats amb gran varietat de colors, i envoltats de turons, presidits per les aspes d’un parc eólic. A Nardués ens refresquem en una font i en Lluís s’adona que ha trencat un “abraçadera” que suporta el portapaquets. Sort que en Chapa, és home de ciencia i en té una de recanvi… No sé que fariem sense “els nostres àngels de la guardia” Chapa i Jacinto… Per asfalt remuntem el Alto de Loiti de 715 metres s.n.m. Des d’aquí pugem fort per pista un curt tram, per disfrutar baixant per un corriol magnífic que va sortejant alguns arbres caiguts fins a Izco (Km 24). Ara pedalem per pista bona amb continus canvi de rasant i tobogans que intentem pujar amb plat gran, fet que provoca que la mitja de velocitat sigui més alta. Passem per Abinzano (Km 26).
Fa estona que apreciem al fons, una vistosa muntanya que pensem que haurem de creuar. Es tracta de la Sierra de Alaiz i del seu punt més alt anomenat Higa de 1.287 m. s.n.m., just als peus del poble de Monreal. Sortosament el track fa via cap a una altre vessant. Passat Salinas de Ibargoiti (Km 30) travessem uns racons que ens recorden algún corriol de la cara nord de Collserola amb tota la seva frondositat. Parem a Monreal (Km 33) per fer un avituallament ràpid a base de truita de xistorra, etc…
Un cop damunt la bici fem via per pista cap a Elorz a 487 m s.n.m. A partir d’aquí cal pujar un port molt dur de 200 metres de desnivell que posarà a prova la força i l’equilibri de tots. Camí molt dret i en mal estat que provoca que només 4 companys pugin sense posar cap peu (Lluís, Chapa, Santos i Jacinto). Cal dir que abans de les rampes més fortes en Santos ha tornat a punxar, i ja van 3 cops durant la travessa.
Durant la baixada cap a Labiano en Lluís pateix una caiguda amb voltereta inclosa, però sense consequencies. Des de Labiano (Km 44) fins a Zolina (Km 47) circulem per un carril bici al costat de la carretera. Abans d’entrar al centre de Pamplona, busquem un Decathlon per comprar radis, cobertes i cameres. L’intent és infructuós i la gana i la calor ens fa desistir. Finalment ens dirigim cap a El Corte Inglés on reposem el que ens falta. Dinem en un bar-restaurant que hi ha just davant de l’estació central d’autobusos de la ciutat. Portem 60 Km i són les 15h30’. Dinem a base d’empanada i tapa de truita de patates regat amb birra fresca. A la sortida en Jacinto ens dona una clase magistral de com centrar un roda que li falta un radi!!! Continuem la marxa cap a Aizoain i Berriosuso (Km 66) on omplim bidons i ens mullem el cap. Torna a fer calor…
A l’alçada de Sarasa (Km 73) creuem l’autopista que ve de Donosti seguint-la en paralel per pista fins a Erice (Km 75).
Un cop passem Sarasate (Km 77) pedalem propiament per una antiga via de tren, tot i que no està restaurada al 100 per 100 per ciclar. Fruit d’això cal remuntar un mur infernal o tallafocs on es fan apostes per veure qui ho puja pedalant. En Dionís, en Chapa i en Lluís ho intenten, aquest últim per ben poc ho aconsegueix, però finalment es baixen de la bicicleta. A l’altre cantó trialera tiesa, que baixa sense problema en Lluís tot i ser escridassat pel führer Miquel.
En breu entrem a Irurtzun (Km 82). Des d’aquí fins a Lekunberri pedalem per carretera local, molt revirada i amb petites rampes que trenquen a més d’un. Un cop creuem la muntanya anomenada las Dos Hermanas, que representa un porta natural, entrem en un entorn que ja ens recorda al País Basc.El riu Larraun drena cap al Cantàbric i seguim el seu curs fins a Lekunberri (Km 95). Mentre uns disfrutem de les vistes altres, com en Pere, Dionís i Santos lluitem pel final d’etapa. El gps dicta sentencia, i en Pere aprofita un dubte d’en Dionís per escapar-se i no parar fins a conseguir la victoria.
A l’arribada de l’últim efectiu a Lekunberri fem una sonora claca que ja sóna a èxit. Només en separen poc més de 60 Km per aconseguir el nostre repte. Estem allotjats a l’Hotel Ayestaran. Davant nostre s’extén la Serra del Aralar. Durant el sopar fem un brindis pel que ja estem a punt de finalitzar. Després de 6 dies de fort ritme, desnivells i molts kilometres ens mereixem una etapa de descans com la que demà ens espera.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51857

7ª ETAPA LEKUNBERRI – DONOSTI (65KM) - 8 DE JUNY






Avui és el darrer dia de la nostra aventura ciclista. Es tracta d’una etapa de relax amb un perfil totalment baixador. Sortim de Lekunberri a les 8h40’. Cal dir que aquest any els horaris de sortida han estat molt regulars, destacant la puntualitat de tothom.
De seguida ens incorporem a una antiga via de tren, ara rehabilitada, és la Via Verda del Plazaola, que comunicava Donosti amb Pamplona a través de 84 kilómetres.
A l’actualitat la via disposa de 43 km ciclables. La meitat del recorregut discorre per Navarra i l’altre pel País Basc. Al Km 4.5 podem disfrutar de primera mà de les arts d’un milà caçant un ratolí, tal com si mes tractés d’un programa d’en Félix Rodríguez de la Fuente. La ruta travessa més de 40 túnels dels quals alguns no estàn il.luminats, per tant cal engegar el frontal. En un dels primers tunels, el que passa per sota de l’Alt de Huici de 799 m s.n.m. pedalem en la més absoluta foscor durant 2,6 Km a través d’un ferm ple de pedres de l’antiga via de tren que fa molt entretingut i difícil mantenir l’equilibri damunt la bicicleta. A la sortida ens trobem amb un entorn especialment idíl.lic. Ens envolta la verdor de prats i boscos. El camí fa baixada i el ritme té notes de passeig triomfal com el que fan al Tour a través dels Camps Elisis.
Estem a punt d’aconseguir una nova meta i el grup pedala amb parsimonia disfrutant de cada racó. Passem per davant del poble de Leiza (Km 15) i a partir d’aquí seguim el curs del riu Leizaran, envoltats de fagedes i rouredes. A l’alçada de la central eléctrica de Plazaola. (Km 24) entrem al País Basc. Al Km 38 trobem un salt d’aigua d’obra que simbolitza l’últim tram de la via verda. En Sergi torna a reventar una nova coberta just al final de la pista. Està maleit pel dimoni. Sort que s’ofereix una furgoneta i el porta al mecànic on pot canviar el neumàtic. En poca estona arribem a Andoian (Km 46) on aprofitem per dinar en companyia d’un amic d’en Pere que ens ha vingut a rebre.
A les 15h 20’ sortim per carretera direcció Donosti. Els darrers kilómetres, prop d’una area urbana important, han resultat moments de gran tensió i nervis pel grup, amb caiguda inclosa d’en Sergi però sense consequencies. Passem per Urnieta (Km 52), pels afores d’Hernani (Km 54), Astigarraga (Km 58), i Martutene (Km 60). Ara seguim el curs del riu Urumea que ens portarà fins a la mateixa platja de Donosti.
A les 16h50’ baixem la rampa de la Platja de la Conxa, sota la mirada de turistes i locals, per remullar l’èxit amb un bany a les aigues del Cantàbric.
7 dies pedalant, 640 Km de distancia, 8.500 metres de desnivell positiu i moltes imatges que encara ara no hem pogut asimilar.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51858


Lluís Planagumà i Grífol