07 de febrer 2005

ESQUI DE MUNTANYA A LA TOSSA D'ALP

CRÓNICA SORTIDA OFICIAL 30/01/05 A LA TOSSA D’ALP (2.535M) AMB ESQUIS DE MUNTANYA



Arrel de les intenses nevades que han afectat a la vessant nord del Pirineu (Vall d’Aràn, Nord del Pallars, Andorra, i Nord del Pirineu Francés), i de l’elevat risc d’allaus 4-5 ens hem vist obligats a cambiar d’itinerari a última hora. La neu en cotes baixes, a més a més feia augmentar el desnivell de la sortida en 400 metres, cosa que la convertia en una sortida de més duresa. Per segon cop consecutiu aquest any no s’hat fet la sortida que estava programada, en aquest cas al Pic de Quenca. Per tant decidim fer un itinerari curt i proper, ja que hi ha moltes carreteres on cal portar cadenes obligatories i a més hi ha vaga de grues.

A les 6h del matí del diumenge sortim en direcció a La Cerdanya, sense tenir clar exactament el que farem. Cal dir que l’escasetat de neu que hi havia a gran part del Pirineu no ha millorat massa. Tot i que la situació meteorológica previa al cap de setmana ha comportat molta neu, el vent huracanat ha provocat que la neu seca ,molt volàtil i poc assentada (fruit de les baixíssimes temperatures) desapareixés formant grans deflacions (erosions a sobrevent) i acumulacions a sotavent.

A mida que ens apropem per la collada es veuen els efectes del vent. El Puigllançada o el Puigmal els descartem ja que estàn totalment pelats. La Tossa d’Alp sembla una bona elecció des del parking de Coma Oriola de l’estació d’esquí de La Masella (1.900 m).

El grup estava format per la Coral, la Sara i l’Angel, l’Emigdio, el Xavi Mariné i el seu fill, l’Albert, el Xavi Sanitjas, el Gusmà, la Beth, l’Estel i jo. A les 10h la temperatura és de – 13º C. L’Emigdio no te massa ganes de fer res de moment. El Xavi Mariné i el seu fill prefereixen fer pistes finalment. Els altres enfilem amb esquís de muntanya per un tub molt estret i dret i comencem a fer un nombre interminable de voltes maries combinat amb trams de traça directa.

Hem fet una mica de técnica de progressió, ja que no hem fet servir les ganivetes. On la neu és dura és preferible tirar tot dret, falcant bé els esquís, per no recular enrera, i emprar els bastons amb decisió.

Aquest moviment, ens ha fet oblidar el fred viu que durant tot el dia serà present. L’ultim tram fins la Tossa d’Alp (2.535M) l’hem fet per una pista tancada amb poca neu i gelada, amb algun petit ensurt sense conseqüencies. A les 12h30 hem arribat al vértex del cim, on hem fet ràpidament les fotos de rigor.

El refugi de Niu de l’Aliga, ens ha servit per recuperar forces. El dia és molt net i clar i des de la taula es podia contemplar fins i tot Montserrat.
La baixada ha trancorregut per pista, amb neu de gran qualitat. En Xavi Sanitjas ens ha deleitat i fet una demostració de les seves evolucions amb el telemark.

A l’arribada al parking hem fet un test amb la sonda i la motxila, així com recerca amb l’arva. També he aprofitat que anava vestit de goretex de dalt a baix, per fer un experiment que feia temps que volia provar. L’Emigdio i el Gusmà m’han enterrat sota la neu. He pogut comprobar, tot i que sabia que tenia els companys al costat, com en tans sols 2 minuts sota 30 cm de neu se m’accelerava la respiració tot i fer una petita càmara d’aire a l’interior de la neu, i tenia símptomes d’angoixa.

Lluís Planagumà Grífol.
Publica un comentari a l'entrada