20 de gener 2006

ESQUÍ DE MUNTANYA I RAQUETES A LA PUNTA DE QUEROL

SORTIDA D’ESQUÍ DE MUNTANYA I RAQUETES
(14-15/01/2006) A LA PUNTA QUEROL (2641M) I PIC DE CASAMANYA (2.740M) (ANDORRA)




La primera sortida de l’any ha sigut un éxit en quant a participació, però també cal dir que ha comportat molta feina de coordinació vista la diferència de nivell tècnic que provoca un grup tant nombrós. Cal dir que han participat un total de 20 esquiadors (Toni, Nati, Ivan, Silvia, Gusmà, Beth, Jordi, Mónica, Paco, Xavi, Jepton, Gloria, Miquel, Nuria, Gloria, Olga, Julio, Niko, Aina i Lluís) i 7 Raquetistes (Manel, Cristina, Pilar, Eduard, Emigdio, Merce i Pep).

El cap de setmana ha estat marcat per la varietat meteorológica, d’un dissabte radiant i esplèndid d’aquells que fan afició a un diumenge rúfol i fred.

Dissabte cap a les 9h del matí anàvem arribant tots al parking que dóna accés a la Vall d’Incles 1780 metres, amb un fred intens –12ºC, però amb un cel nítid i transparent i sense vent.

La neu presentava una amplitud térmica molt alta, fruit de l’anticicló dominant, el que denotava capes internes inestables, degut a la formació de grans de neu de cares planes i gobelets (cristalls sense cap mena de cohesió), fràgils a una sobrecàrrega, com pot ser el pas d’un esquiador.

El grup de dissabte està format per 22 persones. Un cop fet el protocol de l’Arva (Aparell de recerca de víctimes d’allaus), per comprobar el seu correcte funcionament, pugem per uns prats i un rierol, fins que ens topem amb el camí. De seguida notem que la neu s’ha encrostat, cosa que dificultarà molt la baixada amb esquís.

Mica en mica el grup es va estirant, mentre anem seguint unes traces de pujada. Després girem cap a l’esquerra, per obrir traça a través de neu fresca i gens transformada, fent una serie de voltes maries simétriques per superar el fort pendent. La quietud del paisatge només queda trencada per l’avanç de l’espàtula de l’esquí ara sí i ara també. La fina capa de gebre acumulat durant la nit brilla pel reflexe del sol.

Un cop assolim un primer llom de seguida ens trobem amb l’estany de Querol, totalment glaçat que l’atravessem pel mig. La vegetació ja ha desaparegut, estem a 2.300 metres d’altitud. D’aquí enfilem direcció a la Collada de la Tossa de Querol, per guanyar el llom que ens conduirà fins a la Punta de Querol a 2642 metres.

A dalt, hem pogut disfrutar d’unes vistes espectaculars amb la Vall de Ransol a una banda i la d’Incles a l’altre, així com pics coneguts com La Serrera, Pala de Jan, Coma de Varilles, Pala Rodona, ...

La baixada amb esquís de les primeres pales, per fort pendent però amb bona neu, han fet el delit dels més avesats, cosa que no ha tingut continuitat des de l’estany de Querol, un cop hem entrat dins del bosc. La neu crosta, desagradable i traidora, ha posat amb greus problemes a gran part dels esquiadors, ja que ha obligat a tothom a tenir molta cura en el descens per tal d’evitar lesions. Mentrestant amb raquetes anaven desfent el camí, i per un cop cal dir que han arribat abans que els esquiadors amb més dificultats tècniques.

Per tant l’arribada als cotxes ha estat molt esglaonada, cosa que ha permés que el torn d’espera de les dutxes fos més distès.

Un cop instalats a la Borda de Meritxell, cap a les 20h30 hem anat a sopar al Palau de Gel de Canillo, on cal dir que la quantitat i l’espera del servei en general han deixat bastant que desitjar...

Pel que fa al diumenge, després de diverses consultes d’última hora, s’ha decidit anar a la Vall de Ransol per intentar fer el Pic de Coma de Varilles, ja que el Casamanya que era el que estava programat en principi, es trobava molt ventat i amb grans deflaccions.

El cansanci acumulat, junt amb la previsió de temps insegur, i algun que altre virus... han passat factura al grup. Finalment han participat 16 persones.

La Vall de Ransol, molt solitaria, ja que no hi ha complexes de cap tipus, ha permès aillar-se de tota la massificació del Principat. Avui s’ha afegit a la sortida en Vicenç Sanchez de la FEEC.

Un cop superat el Refugi dels Coms de Jan a uns 2.200 metres, el temps ha empitjorat i ha començat a nevar feblement, cosa que ha dificultat la visibilitat dels cims. El grup s’ha disgregat, al voler fer un últim esforç per avançar uns quants metres més però el fet d’estar a Andorra i la por de patir cues a la tarda, junt amb la meteo que no acompanyava, ha fet recular a tothom abans d’hora, sense fer cim, però amb el regust d’haver disfrutat del dia anterior.

Cal destacar la presència de varies components de les Dones del Sisha, companyes de la Nati Garcia, aíxí com de Nuria Balagué una de les dues alpinistes que va pujar l‘Everest l’any 2004.


Lluís Planagumà i Grífol
Publica un comentari a l'entrada