12 de març 2005

CURSET D’ESQUÍ DE MUNTANYA 2005

CRÓNICA CURSET D’ESQUÍ DE MUNTANYA 2005

Durant l’última setmana de febrer i 1ª de març s’ha realitzat el curset d’esquí de muntanya subvencionat per la FEEC.
Dels 14 participants, 10 eren o es van fer socis de l’AEM (En Josep Manel Guede, la Gloria Garcia i el Josep Antón Valls, el Miquel Ruiz, la Rosa Hontoria, la Beatriz Abad, el Ramon Borràs, el Josep Mª Vera, el Paco Eito, i l’Eduard Prieto) i la resta d’altres entitats excursionistes (En Oscar Gómez, la Sandra Sallés, l’Eva Cobos, i l’Anna Michelena).

Pel la manera com es van apuntar al curset, la gran majoria esperava l’inici del curset amb molt delit o inclús amb neguit per descobrir les emocions i els patiments de l’esquí de muntanya. Es respirava una sensació d’il.lusió i por a la vegada, de passió i respecte que es té, quan es pot aconseguir fer realitat un somni que per raons diverses no s’ha trobat el moment. “Fer un curset d’iniciació a l’esquí de muntanya”.


Tothom s’haurà fet una sèrie de preguntes que l’han fet dubtar: Estic preparat fisicament?; Tinc el nivell suficient per lliscar per neus no tractades?; On puc llogar el material?; I el tema de les allaus...?
Però també tenien clars altres afirmacions: “Ja estic fart d’anar caminant o amb raquetes a fer muntanya i quedar-se enrera a la baixada” (Amb tot el respecte per ambdós col.lectius); “Vull tenir noves sensacions fora pistes”; “Vull fugir de la massificació de les estacions d’esquí i del risc que això comporta”; “M’agrada fer pics, i disfruto esquiant per racons desconeguts”.

Doncs sí, tot això és el que us pot aportar l’esquí de muntanya i molt més...

Recordo que fa 8 anys, vaig fer el curset a l’Agrupació amb el César i em queixava de que 1 baixada al dia em semblava poc. Ara, esquiar a pistes en el meu cas, ha quedat relegat a un parell de caps de setmana l’any. I sempre tinc la sensació de que hem falta quelcom!

Tot i que les condicions meteorológiques del curset, han sigut adverses: Molt fred i vent (el 1er cap de setmana) i Neu i ventisca (el segon). Les rigoroses temperatures i les nevades continuades han contribuit a gaudir d’una neu inmillorable, d’una qualitat excepcional, seca i fonda i res a envejar amb la del Canadà.

Cal destacar que el bon ambient, la gresca i xerinol.la han estat presents en tot moment. També vull trametre la més rápida recuperació del Josep Manel i la Gloria, que van patir un esquinç d’un lligament del genoll i una estrebada muscular respectivament.

En definitiva, ha estat un curset amb molt d’empaque, bons àpats, i que sobretot ha servit de terapia anti-estrés, amb una forma de riure (Eva i Sandra) malaltís i contagiós.

Lluís Planagumà Grífol.
Publica un comentari a l'entrada