23 de març 2006

ESQUI DE MUNTANYA- PIC DE TARBESOU

PIC DE TARBESOU (2.364M)  18/03/2006 (ARIEGE-FRANÇA)


Tot i que la previsió meteorológica no era gaire engrescadora, confiavem que el fet d’anar al vessant nord dels Pirineus atenuaria les conseqüencies de la borrasca, i es podria disfrutar d’un racó desconegut del Pirineu francés. Cal dir que el grup ha estat poc nombrós, ja que la sortida s’ha improvisat molt a última hora, a consequència de l’anulació de la sortida Ulldeter-Nuria-Ulldeter. Han participat en l’activitat 7 persones (Coral Navarro. Audrey Thenard, Xavi Fargas, Gusmà Porcar, Ramon Garcia, Beth Porcar i un servidor).





Després de la matinada i l’esmorzar a Puigcerdà, i un cop superat el coll d’Ares i traspassar les poblacions de Querigut i Mijanés, a les 9h del matí arribem a la petita i solitaria estació d’esquí de Mijanés, res a veure amb la veina estació de Puyvalador. Des d’aquí la carretera s’enfila cap al coll de Pailhères famós perque va acollir fa 2 anys una etapa del Tour de França amb final a Ax-les-Thermes.







A les 9h30 iniciem l’excursió des de la cota 1500 envoltats d’una fageda, que dona un tó molt peculiar a l’entorn. Cal dir que la Beth finalment no ha pres part en la sortida, ja que s’ha resentit de la lesió que arrastra fa... El dia es presenta amb intervals de núvols alts i mitjencs, sense vent ni precipitació. Després de seguir la pista d’esquí durant uns 10 minuts, ens obrim pas per diferents replans seguint el curs del torrent de Maure i deixant a ma esquerra el Bac de l’Orri sortejant faig sense fulles, com si ens trobéssim al Montseny.






Al fons es pot contemplar l’ampla pala del Pic Tarbesou. No fa gens de fred i ja es comença a notar la calor primaveral, cada cop que el sol fa acte de presencia. La neu es troba totalment transformada, en tot el seu gruix. Es neu humida o primavera amb grans de fusió. Aquesta nit no s’ha regelat el mantell i la traça es fa una mica pesada. Tal com anem pujant, comentem els diferents tubs o canals per on podem disfrutar més a la baixada.





A la cota 2000 seguint sempre direcció sud-oest ens trobem al peu del cim i ens desviem cap a l’esquerra fins el coll que es troba entre el Pic de la Comella de l’Os i el Pic de Tarbesou. Un cop allí, ens reagrupem i fem l’últim tram amb neu dura i un pel ventada fins el cim. Hem trigat 2h45’ a un ritme molt tranquil fent un parell d’aturades. Des del cim s’aprecia a l’est la Serra de Madres, al nord-oest la Dent d’Orlu, i cap a l’oest s’intueix el Pic Peric, el Carlit, el Pic Negre d’Envalira... Es tracta d’un cim molt panoràmic, ja que els dies clars es pot veure inclús el mar al nord-est.





A les 12h45’ iniciem el descens pel bell mig de la pala. Les condicions són excel.lents per l’esquí tant en qualitat com en seguretat, ja que les altes temperatures dels darrers dies han assentat molt les plaques de vent, provocant purgues de forma natural en els pendents més inclinats. Un cop retrobem el camí de pujada (cota 1900), la neu es mostra molt humida, i a les fustes els hi costa lliscar. El paisatge compensa aquests petits entrebancs, tenint que remar en el algun tram on en condicions normals no caldria.




L´última baixada, ídil.lica, transcorre per dins de la fageda, tot i que la neu ja podrida provoca alguna pérdua d’equilibri al enfonsar-se totalment els bastons. En definitiva, val a dir que es tracta d’una sortida fácil molt recomanable també amb raquetes, i amb paratges que no estem acostumats en l’alta muntanya


Lluís Planagumà i Grífol
Publica un comentari a l'entrada